CATALUNYA MEDIEVAL
Otger Catalò
Avui, a classe de socials, el nostre professor (Cesc) ha explicat una història que és una llegenda la d'Otger Cataló.
Qui és?
Va ser un personatge llegendari, un dels nou cavallers de la fama. Una curiositat sobre Otger Cataló és que el nom de Catalunya hauria derivat del seu cognom.
Otger Catalò va ser un home que va lluitar amb els musulmans, en una batalla li van atacar i va haver d'anar als Pirineus a refugiar-se, quan va arriba als Pirineus es va fer una cabanya de una gran pell de cabra que tambe feia servir per no tindra fred , ell s'alimentava de fruits i de llet d'ovella, tenia un gos gànguil que li llepava les ferides perquè cicatritzessin.
Ell ja es sentia millor per atacar i va decidir agafar el seu corn i va llama als nous amics que tenia per exemple: Cervelló, Erill i més...
Quan va acabar de lluitar contra els musulmans els nous cavallers de la fama van ganar la batalla, però Otger Catalò va quedar molt ferit i va morir.
Les seves últimes paraules Otger Catalò li va dir als seus amics que li fessin un escut del seu amic gos gànguil.
Aquí tens l'escut que van fer del gos gànguil i de un corn que va utilitzar Otger Catalò per cridar als seus nous amics.
Guifre el Pelós
La segona llegenda que ens ha explicat el nostre profe (Cesc) és la de Guifre el pelós.
La llegenda comença amb la piràmide social que en aquesta època el controlava aquest territori era Franc, aquest rei Franc necessitava algú que pogués cuidar un dels seus territoris que era Barcelona.
Quan va trobar a Guifré el rei li va dir que si ell s'encarregava d'aquest territori que era el de Barcelona farien un pacte de vassallatge, Guifre era un got, el pacte de vassallatge era que si a ell li atacaven el rei es comprometia a defensar-lo amb els seus nobles.
Un dia mentres ell estava fent el qui li va dir el rei, van arribar uns nobles xulos del rei, però ell també era tan xulo que es van barallar i Guifré va matar a un d'ells i els altres nobles el van matar a ell, però Guifré tenia un fill així els nobles va anar al rei a contar-li que havien matat i per no emprenyar-lo més li van dir que tenien al seu fill.
El rei Franc li va dir al seu fill que tenia a la seva dona i ja tenien una nena que s'encarreguen del fill de Guifré.
Ja quan ja va passar temps, el fill de Guifré que també es deia Guifré, es va enamorar tant de la neta del rei que la va embarassa, quan la mare es va adonar li va dir a Guifré que se n'anés a Barcelona que aquí i vivia la seva mare.
Ja quan va arribar a Barcelona la seva mare el va reconèixer ràpidament perquè la seva mare sabia que ell tenia pell d'on cap home tenia pell, però Guifré estava tan enamorat que va decidir anar per la seva dona i el seu fi o filla, va anar fins al rei Franc per parlar, el rei Franc li va dir una proposta a Guifré el Pelós que era el mateix pacte que li va dir al seu pare (Pacte de vassatge), però Guifré el Pelós va tindre un problema i li va haver de dir al rei Franc que baixes a ajudar-lo amb els seus nobles, però el rei estava molt ocupat i li va dir que com ell no podia baixar el rei li va dir que farien un altre pacte, que era que si ell moria Barcelona passava a la seva herència i podria ser herència per al seu fill i els fills dels seus fills.
I així termina la llegenda de Guifré el Pelós
Borrell II
Aquesta història comença amb Borrel II, que era en aquells temps el comte de Barcelona. Ell va tindre l'herència del comptat perque els seus dos germans grans van morir.
El lideratge de Borrel II es bassava en mantenir el control amb tots els bandols, tenia com una balança. En un costat es trobava el rei Franc, Hug Capet, amb el que tenia el pacte de Vassellatge que tractava que es podia pasar l'herencia del terreny als fills, i al altre costat, els musulmans, ja que tenien molt bones qualitatss, com un bon exercit, eren bons en matematiques, astronomia.... Es diu que Borrel va aconseguir portar el Astrolabi, un artefacte musulmà que a un futur, va ajudar en el descobriment d'America.
Borrel tenia un amic que es deua Gelbert d'Orlach, que poc a poc, va aconseguir ser Papa, i posar-se en aquella ''balança''. Els papas, quan arriben a ser-ho, s'han de canviar el nom, llavors Gelbert va pasar a dir-se Silvestre segon, Aixó va neixer el poder de l'esglesia, i per culpa d'això la balança va començar a descompensar-se.
Un dia, va arribar un soldat anomenat Almanassor, que va enviar espies per tota la peninsula, i es va donar compte que el rei Franc, no estava molt pel comptat de Barcelona, llavors va decidir atacar el comptat.
Borrell, al donar-se compta de totes les destrosses (van cremar la ciutat, tractaven malament als presoners) va decidir buscar ajuda en el rei, pero com tot sabien, el rei Franc no va moure ni un dit per ells. I en aquell moment, al 988, Borrell II, va dcidir que no juraria fileditat amb cap rei mes, i es diu que allí va nèixer Catalunya.
Ramon Berenguer IV
La quarta història que ens va explicar el nostre profe Cesc comença en la península Ibèrica, la península Ibèrica estava dividida en diversos regnes i comtats. Al nord, el regne franc exercia la seva influència, mentre que al sud, els musulmans dominaven gran part del territori. Entre aquests dos poders, s'estenien els comtats catalans, el regne d'Aragó i el regne de Castella.
Ramon Berenguer IV comte de Barcelona, va consolidar la seva posició mitjançant un matrimoni estratègic. La seva germana, Berenguera, es va casar amb Alfons VII, rei de Castella, establint així una aliança entre els dos territoris.
El regne d'Aragó, en canvi, es trobava en una situació precària, sense accés directe al mar i amb limitades opcions comercials. El seu rei, Alfons I, conegut com "el Bataller" va morir en combat contra els musulmans sense deixar descendència.
En aquesta situació els nobles aragonesos van recórrer a Ramir que era germà del difunt rei i monjo, per assegurar la successió. Li van proposar que abandonés la vida religiosa, es casés i tingués un fill, amb la promesa que després podria tornar al monestir.
Ramir va acceptar i es va casar, tenint una filla anomenada Peronella. L'única opció viable per assegurar la continuïtat del regne era casar-la amb el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV. Tot i que ella només tenia un any i ell 23, el matrimoni es va celebrar, però no es va consumar fins que Peronella va assolir la majoria d'edat que era als catorze anys.
D'aquesta unió va néixer Alfons II, que va heretar els títols de comte de Barcelona i rei d'Aragó. Conegut com "el Cast" o "el Trobador", Alfons II va ser el primer monarca de la Corona Catalanoaragonesa, un territori que va néixer de la unió dinàstica dels comtats catalans i el regne d'Aragó.
I així és com va terminar la història de Ramon Berenguer III
Aquesta és una foto d'una estàtua de Ramon Berenguer IV
No tenia PEL no PELL , si no tingués pell ja seria horrorós de veure........
ResponderEliminarjejejej el nostre profe cesc...... quan tinguis la meva edat recordaràs el nom? però més que professor m'agrada el títol de mestre
ResponderEliminar