LA REINA MORA

 1.Comencem
A

2.Visigots
B

Es va enfrontar amb seu pare, segons alguns contemporanis per la seva conversió al catolicisme, i va provocar un conflicte militar a Sevilla que acabaria amb la seva captura i execució.

 Biografia: 

Sant Hermelegild

Sant Hermenegild va ser un príncep visigot del segle VI, fill del rei Leovigildo. És conegut per haver-se convertit de l'arrianisme al cristianisme catòlic, cosa que el va portar a rebel·lar-se contra el seu pare.

La seva conversió va provocar un conflicte religiós i polític amb Leovigildo, que defensava l'arrianisme (un corrent del cristianisme que negava la divinitat de Crist). Hermenegildo es va aixecar en armes, però va ser derrotat i empresonat. El seu pare va intentar que renunciés a la fe catòlica, però ell es va negar, i finalment va ser executat el 585 dC.

L'Església Catòlica ho considera màrtir i sant per haver mort defensant la seva fe. La festivitat se celebra el 13 d'abril. Va ser canonitzat pel Papa Sixt V al segle XVI i és considerat un símbol de la lluita per l'ortodòxia catòlica a Espanya.

    Foto del carre: 

3.Al-Andalús
D 

La presencia de la mitja lluna con una estrella en las banderas de diversos países musulmanes tiene un origen histórico relacionado con el Imperio Otomano, pero no es un símbolo exclusivamente islámico. Aquest símbol té les seves arrels a Bizanci, on la mitja lluna i l'estrella s'associaven amb la deessa lunar Artemisa (anomenada Diana en la tradició romana). Con la expansión del Imperio Otomano, este símbolo va a ser adoptado con una representación del poder del Imperio y, con el tiempo, va a arribar a estar vinculado con la identidad política y cultural del mundo islámico. Hasta que el símbolo no té un vincle directe con los principios del Islam, va ser a través de los otomanos. Después de la caiguda del Imperio Otomá a los principios del siglo XX, muchos países que van sorgir van adoptar la mitja lluna i l'estrella a les seves banderes com una melena.

          Aquí tens un link d'un joc que hem fet al canva

https://www.canva.com/design/DAGeQFtH_5g/rxQblf0TtNrxEhMEbN01BQ/edit?utm_content=DAGeQFtH_5g&utm_campaign=designshare&utm_medium=link2&utm_source=sharebutton

4.Filosofía
A

5.Economia

L

 Abraham Cresques (1325-1387) va ser un cartògraf jueu de Mallorca al segle XIV, reconegut com un dels principals representants de l'escola cartogràfica mallorquina.

Nascut en una família jueva, Cresques es va dedicar a crear mapes i cartes nàutiques, a més de fabricar instruments de navegació. La seva obra més notable és l'Atlas Català del 1375, un mapamundi de gran qualitat tècnica i artística que representa el món conegut al seu temps.

-La Carta de Mallorca és un portalà o carta nàutica medieval, probablement creada per un autor jueu de Mallorca, i es data entre els anys 1403 i 1413. Aquesta carta és considerada una de les més importants de la Mediterrània.

      

-La Carta de París, que es conserva a la Biblioteca Nacional de França, és un document històric molt significatiu. Va ser escrita l'any 1990 i va marcar el final de la Guerra Freda. El text estableix diversos principis i valors essencials per a la creació d'una nova Europa, fonamentada en la democràcia, els drets humans i l'Estat de Dret.

-La Carta florentina és un portolà o carta nàutica medieval, probablement creada per un autor jueu de Mallorca, datada entre 1403 i 1413. Es considera una de les cartes nàutiques més rellevants de la Mediterrània i una de les poques que s'han conservat d'aquesta època.

6.Societat

A

En aquesta imatge d´aquí tenim una piràmide dels Musulmans i te 5 parts, però comptant des de baix la 2 en dues.

La primera és Àrabs, Civís i polítics i grans senyors i la segona Berbers i petits senyors i humils la tercera són els muladís és Hispans que es van convertir a l'Islam durant l'època d'al-Àndalus la quarta són dos els jueus Tenen costums i tradicions especials i han viscut molts països. Israel és un lloc molt important per a ells. I l'altre que són els mossàrabs són que seguien la seva religió, van adoptar molts costums àrabs, com ara la llengua i la vestimenta. I la darrera que són esclaus que són que sostenien tot el que els dos d'arriba li deien ells ho havien de fer.

7.Cultura

Z

El "Ball de Turcs i Cavallets" és una dansa tradicional que es representa a les festes de Santa Tecla, patrona de Tarragona. Aquesta festivitat, declarada d'interès turístic nacional, és una celebració que combina elements religiosos, culturals i lúdics. La dansa en si mateixa és una representació de la lluita entre cristians i musulmans durant l'època de la Reconquesta.

La dansa està composta per dos grups: els "turcs", que representen els musulmans, i els "cavallets", que representen els cristians. Cada grup té la seva pròpia vestimenta i coreografia distintiva. Els "turcs" solen portar vestits colorits i exòtics, mentre que els "cavallets" vesteixen armadures i munten cavalls de fusta. La música que acompanya la dansa és un element fonamental, amb melodies que evoquen tant la cultura cristiana com la musulmana.

A més del "Ball de Turcs i Cavallets", les festes de Santa Tecla ofereixen una àmplia varietat d'activitats, des de concerts i espectacles de carrer fins a focs artificials i desfilades de gegants i capgrossos. És una oportunitat única per submergir-se en la cultura i tradicions de Tarragona.

Fotos:

Aquí tens un vídeo

https://www.youtube.com/watch?v=VQar1f9Te6k

8.Art

La Catedral de Tarragona és un tresor arquitectònic que acull elements de diverses èpoques i estils, reflex de la rica història de la ciutat. Un dels elements més singulars i desconeguts que hi ha a l'interior és una finestra d'arc de ferradura d'origen musulmà.

La finestra d'arc de ferradura

Aquest tipus d´arc, característic de l´arquitectura islàmica, és un testimoni de la presència musulmana a Tarragona durant l´Edat Mitjana. La finestra es troba en un lloc discret de la catedral, cosa que la fa passar desapercebuda per a molts visitants. La seva presència, però, és un recordatori de la convivència de diferents cultures al llarg de la història de la ciutat.

9.Catalunya

Durant una època convulsa en què el regne català era objecte d'una intensa conquesta per part dels cristians, la major part del territori va ser sotmès, i els noms van quedar amb l'últim bastatge del petit poble de Siurana. Els musulmans, decidits a preservar la seva cultura i la seva existència, defensaven amb tot el seu coratge aquest enclavament, conscients que de Siurana depèn de la seva supervivència. Enmig d'aquest ambient de violència i desesperació, es va desencadenar un esdeveniment clau que va donar origen a la llegenda. Durant una batalla ferotge, mentre els enemics tramen eliminar la figura central de la resistència, la Reina Mora quedarà sola davant d'un grup inicial de tres combatents. Sense més opció que lluitar, va empunyar amb valentia l'esp Tanmateix, en el moment que sembla que la victòria estava